Aqui teniu els apunts de Mecanismes de transmissió i transformació de moviment

Apunts

Exercicis:

Feu click al link per descarregar els exercicis de politges:

exercicis_politges

i els d’engranatges

exercicis_engranatges

Aquestes són les activitats introductòries del tema de mecanismes de transmissió i transformació de moviments

Feu click al link per descarregar els documents

activitatsintro

Per P. Vera i G. Puigserver

Antoni Peña Picó

Nascut a Felanitx el 1970, va estudiar al col·legi Joan Capó i al institut, des de sempre va fer atletisme, la primera cursa va ser una prova escolar a la Porciúncula amb 10 anys i va quedar segon, el mateix any va córrer el campionat de Balears i el va guanyar. La primera competició important fora de Mallorca va ser el cross d’Itàlica que va esser el campionat d’Espanya i va quedar entre els 20 primers tot i córrer amb gent de més edat. La primera victòria important a nivell nacional va ser el campionat d’Espanya categoria cadet amb 14 anys.

Sempre en proves de llargues distàncies, ha estat campió d’Espanya vàries vegades.A partir del 90 va esser quan es va poder considerar professional, malvivia guanyant algunes carreres fins que a partir del 2000, es va poder dedicar 100% a l’atletisme.

Al 2004 va aconseguir anar al Jocs Olimpics d’Atenes i partir d’aquí es comença a acabar la seva carrera esportiva. Un poquet per inquietuds i per estima al seu poble se li desperta l’interès per la vida política, i des de les darreres eleccions fa feina per la política del nostre poble compaginant-ho amb una feina a Palma sobre la tecnificació de l’ esport balear.

Una anècdota o record curiós de la vida esportiva?.

Una no molt agradable: Preparant el campionat del món que es va fer a Sevilla l’any 99, vaig estar dos mesos i mig concentrat a Soria. Entrenava com un animal i sempre compartia preparació amb n’ Abel Antón. Ell es feia creus de la meva intensitat als entrenaments, quasi es pot dir que competíem i no en va guanyar mai però dia 26 d’agost, el dia de la cursa del campionat, n’ Abel Antón va quedar campió del món i jo me vaig haver de retirar. Jo no donava per fet quedar campió, però si donava per segur que ell quedaria per darrera jo.

Quin es l’ esportista mes important o impactant que has conegut personalment ?

Un dels que més m’ han impactat ha estat el marroquí Said Aouita. Va ser el primer atleta en aconseguir baixar de 13 minuts a la prova dels 5000 metres, ara ja hi ha molta gent que ho fa però abans era quasi impensable, jo era un ninet que començava a fer atletisme i el tenia com a un Déu. Actualment és l’etíop Haile Gebrselassie que, a més de tenir el record de marató, ha guanyat campionats, olimpíades, ens ha fet passar moments molt agradables i no ha deixat de ser una persona molt humil tot i l’ historial que té, no l’hi han pujat els fums al cap, té un tracte molt humà i una rialla sempre ala boca.

Un record de la infància a Felanitx?.

El que sempre tenc dins el cap son aquells capvespres i caps de setmana que passava a la finca dels meus pares i del meus padrins al puig verd. El meu padrí sempre ha tengut animals i jo me passava els caps de setmana pensant que era un heroi del western americà, sempre qualcava sobre un cavall o alguna somereta.

Que es el que mes t’ agrada de Felanitx i el que menys ?

De Felanitx m’ agrada molt el seu entorn, el natural que es manté Porto Colom, s’ Algar es idíl·lic, aquests horabaixes sobretot de juliol i agost que hi vas a passar l’ estona amb la teva gent és fantàstic, també Sant Salvador, el castell de Santueri o bé els llogarets com Son Valls o Son Negre fan que Felanitx sigui molt peculiar.

El que menys m’agrada és el caràcter que tenim a vegades els felanitxers, crec que a molts cops pensam que qualsevol cosa que hi ha a fora es millor que el que tenim aquí, si hem d’ anar de compres es millor anar fora, si hem d’ admirar a algú es millor algú de fora, es el dit que el que hi ha fora es millor que el que tenim a Felanitx.

També trob que manca un poc de participació de la gent a les activitats que s’organitzen. Es fan coses pel poble però la gent no es gaire participativa.

Quin es el felanitxer que més admires ?

Sense cap dubte en Guillem Timoner. Per la seva trajectòria esportiva, el sacrifici que va haver de fer i per la seva dedicació, me sent identificat amb ell. Al moment que li va tocar viure era molt difícil practicar esports i ell va ser capaç de guanyar 6 campionats del món, en podríem xerrar hores.

Alguna verbena que recordis especialment ?

Totes les verbenes, sobretot a partir dels 16, 17 fins els 23, 24 totes son importants. Les entens com una cosa molt important de la teva vida, sobretot record la que varen venir Heroes del Silencio. Aquella va ser molt especial per jo, no només pel grup en concret sinó per les circumstàncies d’aquells moments on era molt jovenet, potser tenia poques preocupacions, només penses en els amics o les al·lotes……aquella verbena no la oblidaré mai.

Que dius quan flastomes?.

Les coses més grosses no les diré hehe, però moltíssimes vegades dic el batuadell ja n’ estic fins els co…

P.Vera i G. Puigserver

Coneguem mes Andreu Maimó Barceló

Pintor

Nascut a Cas Concos l’any 1946. Va anar a escola a les Trinitàries, Sant Alfons i a l’institut de Felanitx. Aquí va conèixer Don Toni Lucas, un professor de dibuix que l’engrescà a descobrir el món de la pintura. Va començar a rebre classes d’aquarel·la, pintura a l’oli i començà a pintar. Un cop acabat l’institut va compaginar el treball d’ hosteleria amb la pintura fins que als anys 80 va decidir dedicar-se en exclusivitat a allò que més li agradava i també va començar a donar-ne classes. Exposà per primera vegada l’any 66 a la celebració dels 25 anys del centre d’art i cultura de Felanitx.

Actualment exposa “Vinae Suplicium” a la galeria Joan Oliver Maneu de Palma a partir de dia 18 de març i després s’exposarà durant el mes de novembre a l’ Espai Mallorca de Barcelona.

Ens pots contar en què treballes actualment?

Sempre estic fent feina al taller de gravat amb les litografies ja que és una cosa que m’agrada i funciona bastant bé. L’ obra gràfica ha arribat a ser la part mes important del meu treball.

A mes, tot i que tenc l’exposició “Vinae Suplicium” en marxa ja estic preparant la propera per d’aquí dos o tres anys.

També hi ha el projecte d’una col·laboració amb en Joan Manresa per fer una col·lecció de dotze poemes i dotze obres meves. Els poemes ja estan llestos però jo encara vaig una mica enrere.

Com ha evolucionat la teva pintura en tots aquests anys?

Quan vaig començar l’ institut, que fèiem dibuix amb el professor Toni Lucas, feia una pintura realista, el que es feia a les escoles. Després vaig començar a conèixer els impressionistes i vaig fer aquest estil de pintura, també pintura expressionista i després vaig girar cap a l’abstracció. Al voltant dels anys 90 vaig tenir una petita crisi i vaig veure que aquells estils no em duien enlloc ni tenia cap èxit, vaig deixar d’exposar durant uns anys i vaig començar a moure’m de l’entorn i cercar inspiració al camp. Aquí va ser quan vaig començar a pensar en el paisatge amb figueres. Varem fer una exposició a Palma, juntament amb ceràmiques en col·laboració amb Maria Ramis, i a partir d’aquí la meva pintura va canviar cap a un realisme “a la meva manera”.

D’ on va sorgir la idea del cavall pel pregó de festes de Cas Concos?

Quan me varen dir de fer el pregó com que soc pintor vaig decidir fer una cosa més artística, La idea va venir perquè vaig trobar que a Cas Concos des Cavaller lo seu era fer un bon cavall. Vaig pensar amb el cavall de Troya i en varem construir un de 4 metres on hi cabien varies persones. Va ser un show on varem xerrar un poc de la història de Cas Concos amb diapositives i també varem fer algunes animalades. La majoria de gent crec que ho va agafar bé encara que se que no tothom ho va entendre, el que es cert es que li vaig dedicar molts mesos de feina.

Què és el que més t’agrada de Felanitx i el que menys?

El que més m’agrada són els avantatges que té un poble petit, la gent es coneix, és un poble tranquil encara que de cada vegada menys.

Però a la vegada això també comporta alguns desavantatges, un poble petit no pot donar tot el que demanes, per mancances econòmiques o per falta de gent. Ens queixem de que s’organitzen pocs actes però al mateix temps als que s’organitzen no hi va públic. També crec que hi ha un bon desordre circulatori, a les hores puntes és molt problemàtic circular per Felanitx i pareix que ningú hi fa res.

En qüestions laborals molts joves han de partir a altres llocs ja que aquí tenen molt difícil trobar cert tipus de feina.

Quin és el Felanitxer que més admires?

Jo admir molt en Miquel Bauçà, l’escriptor. Per la seva trajectòria i per així com era és una persona a la que admir i el llegeixo molt. Vaig tenir la sort de conèixer-lo i crec que era un home molt interessant.

Un record de la infància?

Jo record un putada grossa que vaig fer que va ser un any no presentar-me als exàmens de setembre de l’ institut. Feia primer de batxiller i es va morir la meva padrina, vaig pensar que no passaria res si no hi anava, que ningú ho notaria i els podria fer un altre dia i el que va passar va ser que vaig haver de repetir curs. El meu pare es va enfadar molt.

Alguna afició en especial?

M’agrada molt passejar les meves cusses i escoltar música. M’ha costat molt arribar a apreciar la música clàssica però ara n’ escolt cada dia i m’agrada molt.

P. Vera i G. Puigserver

Coneguem mes Juan Antonio Miró Valls

“Juan de Miedo”

Nascut a Felanitx el 1966, concretament al carrer de Son Pinar.

De ben petit ja li agradava més estar al negoci familiar que estudiar. Tot i que sa mare li pagava moltes hores de repàs i l’engrescava a seguir amb els estudis, ell volia fer feina.

Al deixar l’escola va fer de forner i cambrer. Després va començar a fer feina al mercat fins que va decidir obrir un negoci particular a Portocolom. Actualment regenta el Forn de Campos a Felanitx.

Sempre li va agradar la música, ja de petit cantava a l’escola amb na Catalina Ramon. L’any 97 va decidir gravar el seu primer disc “De Miedo”amb les seves pròpies composicions. Actualment està a l’espera de començar la gravació del segon disc que sortirà probablement els mes d’Agost

Com va sorgir la idea de gravar un disc?

Tot va partir d’un company meu que és cantant, n’Azuquita. Fèiem feina plegats i un dia li vaig comentar que m’agradava cantar i que tenia cançons fetes, ell em va presentar en Joan Bibiloni., a aquest li va agradar el que tenia fet i el varem gravar. El disc aquí a Mallorca va anar bastant bé però és difícil sortir de l’illa.

Va ser una experiència molt guapa ja que no havia estat mai a un estudi de gravació.

Ara mateix estic a l’espera de començar la gravació del segon disc i esper que estigui acabat a finals d’estiu.

Que penses de que la gent et conegui com en “Juan de Miedo”?.

Es un nom que no m’he posat jo sinó que el m’ha posat la gent ja que en un principi només es tractava d’una cançó del primer disc.

Quan anava a cantar a les discoteques o als diferents llocs tothom deia: ara ve en “De Miedo”, ara ve en “Juan de Miedo” i el meu manager va dir que si la gent me coneixia per aquest nom el m’havia de quedar, i així ha estat. Se que ho seré sempre i no me sap gens de greu.

Que ens pots contar de la teva experiència amb Crónicas Marcianas?

Va ser una experiència molt guapa, es tracta d’una televisió nacional amb molta repercussió, hi ha molts bons tècnics i bons càmeres, en Cárdenas també és molt bo tot i que quan te demana preguntes tot el temps t’ataca.

Vaig anar a Alcúdia a gravar una cançó meva una mica mes moderna amb els frikies i també ens varen entrevistar un poc. Aquesta cançó sortirà al proper disc.

Què és el que mes t’agrada de Felanitx i el que menys?

M’agraden molt alguns paratges del municipi, sobre tot Sant Salvador i Porto Colom. A mes d’això m’agrada molt la nostra joventut i la nostra gent.

El que no m’agrada gens és el Parc de Felanitx, va costar molts de doblers i no m’agrada com va quedar, està dividit i hi ha massa ciment.

Quin és el Felanitxer a qui més admires?

Jo sempre he respectat i admirat molt en Pere Mesquida. Va ser un dels millors batlles que hem tingut. Va fer moltes coses bones pel poble, carrers asfaltats, llum, la rodona de Porto Colom i a mes va deixar doblers Sempre l’he admirat.

Un record de la teva infància?

Tenc molts de records de quan era petit. Record que sempre m’agradava jugar amb ses nines enlloc de jugar a futbol. També record les coques que feia la meva padrina, sobre tot el pa moixó encara que jo sempre li deia que me fes “pa de moix”.

També record algunes trastades grosses que vaig fer. Un dia vaig tirar un misto encès darrera unes capses dins la botiga de mu mare i va començar a sortir fum i no sabien d’on venia fins que me varen renyar fort i el vaig anar a apagar.

Entrevista Antoni Vicens Massot

 

Nascut a Felanitx el 1949. Va anar a escola a la graduada i després a l ’institut de Felanitx, Un cop acabada la carrera de magisteri treballà primer a l’ escola del Port i poc després començà a Sant Alfons mentre feia el servei militar, a l’actualitat fa 28 anys que n’és el director. Fou primer mestre de primària i mes tard de secundaria sempre fent ciències naturals.

Director del centre cultural des de 1989 fins al 2003, va esser regidor durant una legislatura, i l’ any 2003 durant uns mesos fins que dimití per motius personals.

Com va néixer i com funciona la Cooperativa d‘ensenyament “El Lledoner”?

Va néixer l’any 1995 quan els pares teatins volien tancar el col·legi. Els que hi fèiem feina en aquell moment, que érem 18 persones, varem decidir fer alguna cosa per continuar la nostra tasca docent i després de mirar les distintes opcions varem decidir formar una cooperativa d’ensenyament.

De llavors a ara em anat augmentant poc a poc fins arribar a uns 51 cooperativistes, des del personal de serveis, administratius, cuiners, fins al darrer docent tot el personal és cooperativista.

La cooperativa funciona per assemblea general, es reuneix uns 4 o 5 cops l’any i després hi ha el consell rector que es reuneix cada setmana i tracta els assumptes del dia a dia, aixì es gestiona el que és el col·legi Sant Alfons, l’ escoleta de Sant Alfons, l’ escoleta i la ludoteca municipal.

Els edificis que tenim son llogats i en vistes que el de la caritat es un edifici obsolet per donar classe varem comprar un terreny on hem construït la nova escola de Sant Alfons al puig de Sant Nicolau, d’aquí poc serà inaugurada i hi posarem tota l’ESO. Aquesta nova escola es pagada per tots els cooperativistes, no hi ha hagut subvencions ni ajudes exceptuant la de l’ Ajuntament, que agraïm molt.

Que és el que mes t’agrada de Felanitx i el que menys?.

Jo estic enamorat de Felanitx perquè és el meu poble i jo tenia molt clar que era on volia viure, per això no em va passar per el cap fer oposicions, perquè era pràcticament segur que m’enviarien un parell d’anys a Menorca, Eivissa o bé a la península, vaig tenir la sort de que me varen cridar els pares teatins i me varen dir si volia fer feina a Sant Alfons i no ho vaig haver de pensar.

I el que m’agrada menys ara mateix és tot el desenvolupament urbanístic tan gros que s’està produint a Felanitx i Porto Colom. El Port d’ara està desconegut a com era abans, el Port que m’agradava era el que record de quan era jove

Trob que Felanitx ha de créixer, però amb un ritme de poble i no a ritme de ciutat dormitori en què hi ha moltes cases però no hi ha un arrelament al poble tal com el que tenim els que hi vivim.

Un record de la infància ?

Jo record especialment una cosa de quan era petit: el fred.

Quan era al·lot record que sempre tenia molt de fred, dúiem els calçons curts fins que érem ben grans, les cases eren molt fredes i jo sempre tenia les mans plenes de sedes, també record que m’ho passava molt bé jugant al carrer, cosa que ara els al·lots quasi no fan.

Una anècdota curiosa que recordeu a l’escola ?

Si, a mi sempre m’ha agradat vestir jerseys de coll amunt i moltes vegades de color negre o obscur i al principi, quan feia poc que era director i hi havia els pares teatins, venien representants a l’escola a vendre llibres, al obrir jo la porta sempre me deien “padre”. Jo els explicava a tots que no, que jo no era cap frare però va arribar un moment que ja me vaig cansar de tant repetir-ho i vaig deixar que m’ho diguessin.

Quin es el Felanitxer que més admires ?

Principalment tres: en Miquel Bauçà com a escriptor, en Miquel Barcelò com a artista, i un gran matemàtic i amic: en Nadal Batle.

Quina es la verbena mes especial que recordes?

Es pot dir que totes les de la meva joventut, ses verbenes les esperàvem amb moltes ganes tot i que era el que marcava el final de l’estiu i sabies que aviat havies de tornar a estudiar, m’agradaven molt els Javaloyas, que feien bon ballar, però sa veritat es que disfrutava amb totes.

Alguna afició?

Principalment viatjar i llegir, si pogués estaria contínuament viatjant.

Que dius com flastomes ?

Jejeje…… per flastomar sol dir Putes…

Entrevista Josep Prohens Julià

 

Nascut el 1956 va començar a estudiar música als 6 anys amb Tomeu Artigues. En els seus inicis tocava el requint, després va passar a clarinet i degut a que a Mallorca no es podia estudiar la carrera completa de clarinet sinó només la de piano va canviar a aquest instrument. Va estudiar amb Sor Catalina Rotger, Joan Moll i va acabar la carrera. Posteriorment va fer els estudis superiors de clarinet amb qui fou durant molts anys director de la Banda de Música de Felanitx Pascual V. Martinez. Un cop acabat el servei militar inicià els estudis de composició.. L’any 86 obté plaça de professor auxiliar d’harmonia al conservatori de música de Palma, posteriorment obté la de professor de composició i l’any 97 va ser elegit director del conservatori professional de Música i Dansa de Balears. Durant aquests anys s’implanten a Mallorca els estudis superiors, s’aconsegueixen les extensions de les escoles de música i es construeix l’ actual edifici del carrer Capità Salom que reuneix el conservatori professional i el superior. L’any 2001 es nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Francesc de Palma.

Des de l’any 2006 és director del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i professor de composició.

És també professor de l’escola de música “Pare Aulí” de Felanitx des de l’any 1971 i ha enregistrat 3 cd’s amb amb les seves composicions, el darrer d’ells “Elements” presentat el mes passat.

Com van ser els teus inicis al món de la música?

Vaig començar gracies a un amic. Érem un parell d’al·lots que sempre jugàvem junts i un d’ells era el fill de l’amo en Tomeu Artigues. La seva padrina sempre el venia a cercar per dur-lo a classes de música i ell no hi volia anar, volia quedar a jugar. Un dia la seva padrina me va dir si el volia acompanyar i aquell dia vaig tenir la meva primera classe davall el mercat, i així fins ara.

Has presentat fa pocs dies el cd “elements”, com el definiries?

Doncs és un recull d’obres de cambra, piano i violí, piano i clarinet, piano i flauta, trios, quartets i quintets. Composicions d’ entre l’any 2001 i l’any 2007 i pens que mostren una evolució molt clara del meu llenguatge. Des de “Homenatge a la tonalitat”, que és la primera obra, amb música més clara o intuïtiva, fins el trio “76 compassos” que és la darrera i més abstracta.

Quins son els teus compositors favorits?

Del segle XX Stravinsky i Olivier Messiaen, per la riquesa rítmica, harmònica i melòdica. Evidentment no puc oblidar els grans clàssics d’abans: Beethoven, Mozart etc… però si n’hagués de triar un seria Stravinsky que al seu moment fou tota una revolució.

Què és el que més t’agrada de Felanitx i el que menys?

Jo crec que a Felanitx, per dir-ho d’algun manera, hi ha gent molt interessada en la cultura, la pintura, la música, la poesia…. A nivell artístic es gairebé una sort ser de Felanitx, sembla ser que es contamina l’esperit artístic ja que es un dels pobles que ha donat mes personatges a nivell cultural. Crec que s’aprecia el món de la cultura i de l’art.

El que menys: jo pens que Felanitx necessita un repte i una sèrie d’iniciatives industrials, culturals i d’altres tipus per tornar a ser un poble capdavanter com era un temps. Es necessari no deixar escapar gent del poble perquè puguin anar creant, una de les coses importants que es fan ara es l’escola de música, aquest tipus d’iniciatives son les que ajudaran a créixer.

Un record de la infància ?

Anar al calvari a cercar taronges amb tots els amics. Hi anàvem molt quan érem petits i ho trobàvem ben divertit.

Quin es el felanitxer que més admires ?

Miquel Barceló, sense cap dubte. Crec que és una persona amb un punt de genialitat que el fa diferent als altres. Pens que està aquí on li correspon ja que té un talent especial i unes qualitats molt característiques.

Musicalment també hi podria dir una llarga llista com en Bernat Julià, el Pare Capó, Pare Aulí, Jaume Estelrich i molts altres.

Recordes alguna verbena en especial?

Ses verbenes son una cosa que sempre m’han agradat molt. Record els Bravos, els Pekenikes o una amb Mecano que llavors estaven molt de moda, però les que record més especialment son aquelles en que jo tocava amb els “Hits”, fèiem música d’orquestra i jo tocava els teclats. Hi vaig tocar uns 7 o 8 anys.

Muntatge de petits videos que resumeix els 25 dies que vaig passar a Bournemouth durant el mes de Juliol.

Es va gravar tot amb càmera de fotos, per això la qualitat és tan baixa i el tamany tan petit.

Entrevista Jaume Obrador Vaquer

De Ca’n Rosseó de Cas Concos.

Nascut el 1973, cursa els estudis primaris entre l’escola de Cas Concos i el col·legi Sant Alfons de Felanitx. Acaba l’institut i estudia Enginyeria Informàtica a la UIB.

Comença a treballar a una empresa privada de Cala D’or durant uns anys. Passa a treballar a jornada combinada a l’escola de Sant Alfons fins a l’actualitat en què hi treballa a jornada completa.

Aficionat a la Música, comença els seus estudis als 9 anys a l’escola Pare Aulí i poc després entra a la Banda de Música de la qual n’és president des de fa més de deu anys.

Dedica també part del seu temps a diverses pàgines web i a la programació. Es el creador de la web Retruc.net dedicada al joc del truc per Internet, web que ha arribat a un volum de 4200 usuaris de les Illes i la Comunitat Valenciana i entre 80 i 90 trucs diaris.

Quina és la situació actual de la nostra Banda de Música?

Crec que ens trobem en una situació bastant bona en quan a sa feina que feim. Intenta’m no estar aturats mai i que la gent es senti motivada, feim viatges, varem gravar un CD fa poc.

Actualment hem canviat de director, ho ha estat durant tres anys en Derek Bourgeois, un famós director anglès, i ara comencem una nova etapa amb n’ Andreu Julià de Llucmajor. El problema de la nostra banda, i tal vegada de moltes altres, és que necessita’m constantment l’entrada de gent nova. Quan es duen 6 o 7 anys a la banda la gent es desmotiva una mica, és per això que és vital la feina des de l’escola de Música per a que la banda no vagi envellint..

A nivell informàtic, alguna novetat en l’ensenyança a les escoles ?

Si, de fet ara a nivell de cooperatives d’ensenyament de Mallorca, hi ha 6 escoles les quals hem format un grup que es diu Infocop per fomentar el software lliure, i intenta’m dur gent coneguda a fer conferències i educar un poc en aquest aspecte.

Varem dur a Xavi de Blas o Richard Stallman, el qual es una referència mundial al món de GNU/Linux. Intenta’m promoure tot el mon del sofware lliure animant als al·lots a que des de ben petits coneguin un altre sistema mes segur i fiable i no només Microsoft.

 

Que és el que mes t’agrada de Felanitx, i el que menys ?

Com a concarrí que som el que mes m’agrada es la sensació de poble o de pertànyer a un grup on tothom es coneix, s’intenta fer pinya davant els problemes i tothom va una mica en la mateixa direcció.

L’aspecte negatiu va lligat en certa manera a aquesta situació, la gent es un poc tancada i poc predisposada als canvis o les coses que venen de fora.

A part crec que els Felanitxers no sabem reconèixer les coses bones que fa la gent d’aquí, poques iniciatives prosperen ja que no es té confiança en elles.

 

Quin es el Felanitxer que admires mes ?

Un dels que he admirat sempre és en Nadal Batle, el que fou rector de la Universitat de les Illes balears, era un home de ciències, tècnic, molt intel·ligent. He sentit a dir que quan comprava un aparell nou el primer que feia era tirar el manual d’instruccions, no l’havia de menester per a res.

 

Quina es la verbena que recordis que fou mes especial o mes important ?

Una verbena quan jo tenia uns 15 o 16 anys que va venir en Loquillo, en aquell moment era un artista molt de moda, i tothom tenia moltes ganes de veure’l, es va omplir el parc i va estar molt bé, ho record especialment.

 

Un record de la infancia?

Un viatge a Lluc amb la família, jo devia tenir 4 o 5 anys, havia fet neu, i ens ho varem passar molt bé jugant per la neu. Record que mon pare va dur una radio antiga per escoltar el futbol suposo. Ho record amb molta nostàlgia.

 

Ens pots contar l’anècdota de l’ invent de Rubik?

Va passar que Rubik després del cub tan conegut va treure un altre invent que es deia Rubik’s Clock i consistia en uns rellotges amb unes rodetes que el mateix Rubik deia era impossible de resoldre. L’ invent es va llançar primer a Anglaterra, on casualment jo era de viatge i vaig decidir comprar-ne un per provar-lo. Vaig provar de fer-lo i immediatament el vaig resoldre. Per aquest motiu van venir a filmar-me i mon pare ho va enviar al Diari de Mallorca, pareixia que era un geni però simplement el vaig fer abans que els altres degut a que aquí encara no estava en venta i de fet crec que no es va arribar a vendre ja que fou un fracàs. La sort va ser dur-lo d’ Anglaterra abans que arribés aquí.

Que dius quan flastomes ?

Jeje….. sol dir batuadell, o Cris….

Entrevista Joan Mestre Ramis “Puput”

 

Va néixer a Felanitx l’any 1948, Va estudiar el batxiller laboral a la vila i als 16 anys completà el batxillerat superior a Barcelona. Va estudiar Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i allà va treballar durant nou anys com encarregat de curs d’economia aplicada. Va tornar cap a Felanitx i es va dedicar a la fàbrica familiar Unicmall. Sempre interessant en qüestions socials, fou un dels impulsors de la radio de Felanitx i actualment és el president de la Federació d’associacions de veïns del nostre poble.

Com va començar i quina tasca du a terme la Federació d’associació de veïns?

En una certa ocasió varem coincidir una sèrie de persones amb la idea de construir unes associacions de veïns amb l’objectiu principal de defensar els interessos dels ciutadans davant l’administració, expressar les mancances o el descontent de la ciutadania sobre diverses qüestions, també duim a terme la promoció d’activitats de lleure entre els socis.

Es varen constituir quatre associacions segons els diferents barris del poble i avui dia totes elles formen la Federació d’associació de veïns de Felanitx.

Els membres de la federació son els directius de cada associació.

Què és el que mes t’agrada de Felanitx?

No és una cosa que tengui del tot clara, però hi ha una sèrie d’imatges a les que crec que els hauríem de donar més valor, ja que donen una idea d’ així com hauríem d’anar evolucionant. Per exemple el Passeig Ramon Llull o Ernest Mestre, es varen fer amb una gran majestuositat, si es pogués traslladar aquesta idea a ara, Felanitx estaria millor situat.

Coses que saben greu es veure el castell de Santueri com s’està derruint.

Un record especial de la infància ?

Doncs el fet de que el curs 08/09 es compliran els 50 anys des que vaig fer el batxiller laboral, ens hem reunit un parell de persones d’aquells temps per mirar d’organitzar alguna cosa i hem parlat d’algunes anècdotes..

Record una imatge, a l’ institut hi havia un tractor, ens venia a cercar i anàvem asseguts a un banc dins el remolc fins a l’ institut d’ara que era el camp de practiques de llavors, després travessàvem tot el poble, no es que féssim molta bulla però ho passàvem molt bé.

A quin felanitxer admires o respectes mes?

Hi ha hagut felanitxers molt importants, n’hi ha de més coneguts que d’altres, però un personatge que destacaria seria en Toni Binimelis que va fer una tasca molt important a la India, se l’hi va fer un cert reconeixement, hi ha dos llibres publicats però tal vegada no és molt conegut.

Hi ha alguna verbena que recordis especialment?

Les verbenes solen esser un rite iniciàtic pels felanitxers, un temps més que ara, però abans quan un s’engatava per primera vegada era a una verbena, era una iniciació. Record especialment uns músics de salsa: Armando Orefiche y sus Havana cuban boys, no venien precedits d’una gran fama com es ara però agradaven a la gent. També record José Guardiola o Els Javaloyas, .

Si haguessis de triar: radio, premsa escrita o televisió?

Crec que la radio es molt mes immediata, mes fresca, avui en dia també hi ha mitjans mes moderns com Internet que donen un servei interessant. La televisió pens que necessita reflexionar una mica, hi ha pocs canals on puguis trobar alguna cosa. La premsa escrita també m’agrada, m’agrada llegir però si hagués de triar em quedaria amb la ràdio.

Per acabar, que dius quan flastomes?

Algun batua….. de tant en tant. Una exclamació que me surt bastant sovint es Mare de deu! quan em passa alguna de grossa.

Pàgina següent »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.