Entrevista Josep Prohens Julià
Nascut el 1956 va començar a estudiar música als 6 anys amb Tomeu Artigues. En els seus inicis tocava el requint, després va passar a clarinet i degut a que a Mallorca no es podia estudiar la carrera completa de clarinet sinó només la de piano va canviar a aquest instrument. Va estudiar amb Sor Catalina Rotger, Joan Moll i va acabar la carrera. Posteriorment va fer els estudis superiors de clarinet amb qui fou durant molts anys director de la Banda de Música de Felanitx Pascual V. Martinez. Un cop acabat el servei militar inicià els estudis de composició.. L’any 86 obté plaça de professor auxiliar d’harmonia al conservatori de música de Palma, posteriorment obté la de professor de composició i l’any 97 va ser elegit director del conservatori professional de Música i Dansa de Balears. Durant aquests anys s’implanten a Mallorca els estudis superiors, s’aconsegueixen les extensions de les escoles de música i es construeix l’ actual edifici del carrer Capità Salom que reuneix el conservatori professional i el superior. L’any 2001 es nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Francesc de Palma.
Des de l’any 2006 és director del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i professor de composició.
És també professor de l’escola de música “Pare Aulí” de Felanitx des de l’any 1971 i ha enregistrat 3 cd’s amb amb les seves composicions, el darrer d’ells “Elements” presentat el mes passat.
Com van ser els teus inicis al món de la música?
Vaig començar gracies a un amic. Érem un parell d’al·lots que sempre jugàvem junts i un d’ells era el fill de l’amo en Tomeu Artigues. La seva padrina sempre el venia a cercar per dur-lo a classes de música i ell no hi volia anar, volia quedar a jugar. Un dia la seva padrina me va dir si el volia acompanyar i aquell dia vaig tenir la meva primera classe davall el mercat, i així fins ara.
Has presentat fa pocs dies el cd “elements”, com el definiries?
Doncs és un recull d’obres de cambra, piano i violí, piano i clarinet, piano i flauta, trios, quartets i quintets. Composicions d’ entre l’any 2001 i l’any 2007 i pens que mostren una evolució molt clara del meu llenguatge. Des de “Homenatge a la tonalitat”, que és la primera obra, amb música més clara o intuïtiva, fins el trio “76 compassos” que és la darrera i més abstracta.
Quins son els teus compositors favorits?
Del segle XX Stravinsky i Olivier Messiaen, per la riquesa rítmica, harmònica i melòdica. Evidentment no puc oblidar els grans clàssics d’abans: Beethoven, Mozart etc… però si n’hagués de triar un seria Stravinsky que al seu moment fou tota una revolució.
Què és el que més t’agrada de Felanitx i el que menys?
Jo crec que a Felanitx, per dir-ho d’algun manera, hi ha gent molt interessada en la cultura, la pintura, la música, la poesia…. A nivell artístic es gairebé una sort ser de Felanitx, sembla ser que es contamina l’esperit artístic ja que es un dels pobles que ha donat mes personatges a nivell cultural. Crec que s’aprecia el món de la cultura i de l’art.
El que menys: jo pens que Felanitx necessita un repte i una sèrie d’iniciatives industrials, culturals i d’altres tipus per tornar a ser un poble capdavanter com era un temps. Es necessari no deixar escapar gent del poble perquè puguin anar creant, una de les coses importants que es fan ara es l’escola de música, aquest tipus d’iniciatives son les que ajudaran a créixer.
Un record de la infància ?
Anar al calvari a cercar taronges amb tots els amics. Hi anàvem molt quan érem petits i ho trobàvem ben divertit.
Quin es el felanitxer que més admires ?
Miquel Barceló, sense cap dubte. Crec que és una persona amb un punt de genialitat que el fa diferent als altres. Pens que està aquí on li correspon ja que té un talent especial i unes qualitats molt característiques.
Musicalment també hi podria dir una llarga llista com en Bernat Julià, el Pare Capó, Pare Aulí, Jaume Estelrich i molts altres.
Recordes alguna verbena en especial?
Ses verbenes son una cosa que sempre m’han agradat molt. Record els Bravos, els Pekenikes o una amb Mecano que llavors estaven molt de moda, però les que record més especialment son aquelles en que jo tocava amb els “Hits”, fèiem música d’orquestra i jo tocava els teclats. Hi vaig tocar uns 7 o 8 anys.
