Entrevista Antoni Vicens Massot

 

Nascut a Felanitx el 1949. Va anar a escola a la graduada i després a l ’institut de Felanitx, Un cop acabada la carrera de magisteri treballà primer a l’ escola del Port i poc després començà a Sant Alfons mentre feia el servei militar, a l’actualitat fa 28 anys que n’és el director. Fou primer mestre de primària i mes tard de secundaria sempre fent ciències naturals.

Director del centre cultural des de 1989 fins al 2003, va esser regidor durant una legislatura, i l’ any 2003 durant uns mesos fins que dimití per motius personals.

Com va néixer i com funciona la Cooperativa d‘ensenyament “El Lledoner”?

Va néixer l’any 1995 quan els pares teatins volien tancar el col·legi. Els que hi fèiem feina en aquell moment, que érem 18 persones, varem decidir fer alguna cosa per continuar la nostra tasca docent i després de mirar les distintes opcions varem decidir formar una cooperativa d’ensenyament.

De llavors a ara em anat augmentant poc a poc fins arribar a uns 51 cooperativistes, des del personal de serveis, administratius, cuiners, fins al darrer docent tot el personal és cooperativista.

La cooperativa funciona per assemblea general, es reuneix uns 4 o 5 cops l’any i després hi ha el consell rector que es reuneix cada setmana i tracta els assumptes del dia a dia, aixì es gestiona el que és el col·legi Sant Alfons, l’ escoleta de Sant Alfons, l’ escoleta i la ludoteca municipal.

Els edificis que tenim son llogats i en vistes que el de la caritat es un edifici obsolet per donar classe varem comprar un terreny on hem construït la nova escola de Sant Alfons al puig de Sant Nicolau, d’aquí poc serà inaugurada i hi posarem tota l’ESO. Aquesta nova escola es pagada per tots els cooperativistes, no hi ha hagut subvencions ni ajudes exceptuant la de l’ Ajuntament, que agraïm molt.

Que és el que mes t’agrada de Felanitx i el que menys?.

Jo estic enamorat de Felanitx perquè és el meu poble i jo tenia molt clar que era on volia viure, per això no em va passar per el cap fer oposicions, perquè era pràcticament segur que m’enviarien un parell d’anys a Menorca, Eivissa o bé a la península, vaig tenir la sort de que me varen cridar els pares teatins i me varen dir si volia fer feina a Sant Alfons i no ho vaig haver de pensar.

I el que m’agrada menys ara mateix és tot el desenvolupament urbanístic tan gros que s’està produint a Felanitx i Porto Colom. El Port d’ara està desconegut a com era abans, el Port que m’agradava era el que record de quan era jove

Trob que Felanitx ha de créixer, però amb un ritme de poble i no a ritme de ciutat dormitori en què hi ha moltes cases però no hi ha un arrelament al poble tal com el que tenim els que hi vivim.

Un record de la infància ?

Jo record especialment una cosa de quan era petit: el fred.

Quan era al·lot record que sempre tenia molt de fred, dúiem els calçons curts fins que érem ben grans, les cases eren molt fredes i jo sempre tenia les mans plenes de sedes, també record que m’ho passava molt bé jugant al carrer, cosa que ara els al·lots quasi no fan.

Una anècdota curiosa que recordeu a l’escola ?

Si, a mi sempre m’ha agradat vestir jerseys de coll amunt i moltes vegades de color negre o obscur i al principi, quan feia poc que era director i hi havia els pares teatins, venien representants a l’escola a vendre llibres, al obrir jo la porta sempre me deien “padre”. Jo els explicava a tots que no, que jo no era cap frare però va arribar un moment que ja me vaig cansar de tant repetir-ho i vaig deixar que m’ho diguessin.

Quin es el Felanitxer que més admires ?

Principalment tres: en Miquel Bauçà com a escriptor, en Miquel Barcelò com a artista, i un gran matemàtic i amic: en Nadal Batle.

Quina es la verbena mes especial que recordes?

Es pot dir que totes les de la meva joventut, ses verbenes les esperàvem amb moltes ganes tot i que era el que marcava el final de l’estiu i sabies que aviat havies de tornar a estudiar, m’agradaven molt els Javaloyas, que feien bon ballar, però sa veritat es que disfrutava amb totes.

Alguna afició?

Principalment viatjar i llegir, si pogués estaria contínuament viatjant.

Que dius com flastomes ?

Jejeje…… per flastomar sol dir Putes…