P. Vera i G. Puigserver

Coneguem mes Juan Antonio Miró Valls

“Juan de Miedo”

Nascut a Felanitx el 1966, concretament al carrer de Son Pinar.

De ben petit ja li agradava més estar al negoci familiar que estudiar. Tot i que sa mare li pagava moltes hores de repàs i l’engrescava a seguir amb els estudis, ell volia fer feina.

Al deixar l’escola va fer de forner i cambrer. Després va començar a fer feina al mercat fins que va decidir obrir un negoci particular a Portocolom. Actualment regenta el Forn de Campos a Felanitx.

Sempre li va agradar la música, ja de petit cantava a l’escola amb na Catalina Ramon. L’any 97 va decidir gravar el seu primer disc “De Miedo”amb les seves pròpies composicions. Actualment està a l’espera de començar la gravació del segon disc que sortirà probablement els mes d’Agost

Com va sorgir la idea de gravar un disc?

Tot va partir d’un company meu que és cantant, n’Azuquita. Fèiem feina plegats i un dia li vaig comentar que m’agradava cantar i que tenia cançons fetes, ell em va presentar en Joan Bibiloni., a aquest li va agradar el que tenia fet i el varem gravar. El disc aquí a Mallorca va anar bastant bé però és difícil sortir de l’illa.

Va ser una experiència molt guapa ja que no havia estat mai a un estudi de gravació.

Ara mateix estic a l’espera de començar la gravació del segon disc i esper que estigui acabat a finals d’estiu.

Que penses de que la gent et conegui com en “Juan de Miedo”?.

Es un nom que no m’he posat jo sinó que el m’ha posat la gent ja que en un principi només es tractava d’una cançó del primer disc.

Quan anava a cantar a les discoteques o als diferents llocs tothom deia: ara ve en “De Miedo”, ara ve en “Juan de Miedo” i el meu manager va dir que si la gent me coneixia per aquest nom el m’havia de quedar, i així ha estat. Se que ho seré sempre i no me sap gens de greu.

Que ens pots contar de la teva experiència amb Crónicas Marcianas?

Va ser una experiència molt guapa, es tracta d’una televisió nacional amb molta repercussió, hi ha molts bons tècnics i bons càmeres, en Cárdenas també és molt bo tot i que quan te demana preguntes tot el temps t’ataca.

Vaig anar a Alcúdia a gravar una cançó meva una mica mes moderna amb els frikies i també ens varen entrevistar un poc. Aquesta cançó sortirà al proper disc.

Què és el que mes t’agrada de Felanitx i el que menys?

M’agraden molt alguns paratges del municipi, sobre tot Sant Salvador i Porto Colom. A mes d’això m’agrada molt la nostra joventut i la nostra gent.

El que no m’agrada gens és el Parc de Felanitx, va costar molts de doblers i no m’agrada com va quedar, està dividit i hi ha massa ciment.

Quin és el Felanitxer a qui més admires?

Jo sempre he respectat i admirat molt en Pere Mesquida. Va ser un dels millors batlles que hem tingut. Va fer moltes coses bones pel poble, carrers asfaltats, llum, la rodona de Porto Colom i a mes va deixar doblers Sempre l’he admirat.

Un record de la teva infància?

Tenc molts de records de quan era petit. Record que sempre m’agradava jugar amb ses nines enlloc de jugar a futbol. També record les coques que feia la meva padrina, sobre tot el pa moixó encara que jo sempre li deia que me fes “pa de moix”.

També record algunes trastades grosses que vaig fer. Un dia vaig tirar un misto encès darrera unes capses dins la botiga de mu mare i va començar a sortir fum i no sabien d’on venia fins que me varen renyar fort i el vaig anar a apagar.