P.Vera i G. Puigserver
Coneguem mes Andreu Maimó Barceló
Pintor
Nascut a Cas Concos l’any 1946. Va anar a escola a les Trinitàries, Sant Alfons i a l’institut de Felanitx. Aquí va conèixer Don Toni Lucas, un professor de dibuix que l’engrescà a descobrir el món de la pintura. Va començar a rebre classes d’aquarel·la, pintura a l’oli i començà a pintar. Un cop acabat l’institut va compaginar el treball d’ hosteleria amb la pintura fins que als anys 80 va decidir dedicar-se en exclusivitat a allò que més li agradava i també va començar a donar-ne classes. Exposà per primera vegada l’any 66 a la celebració dels 25 anys del centre d’art i cultura de Felanitx.
Actualment exposa “Vinae Suplicium” a la galeria Joan Oliver Maneu de Palma a partir de dia 18 de març i després s’exposarà durant el mes de novembre a l’ Espai Mallorca de Barcelona.
Ens pots contar en què treballes actualment?
Sempre estic fent feina al taller de gravat amb les litografies ja que és una cosa que m’agrada i funciona bastant bé. L’ obra gràfica ha arribat a ser la part mes important del meu treball.
A mes, tot i que tenc l’exposició “Vinae Suplicium” en marxa ja estic preparant la propera per d’aquí dos o tres anys.
També hi ha el projecte d’una col·laboració amb en Joan Manresa per fer una col·lecció de dotze poemes i dotze obres meves. Els poemes ja estan llestos però jo encara vaig una mica enrere.
Com ha evolucionat la teva pintura en tots aquests anys?
Quan vaig començar l’ institut, que fèiem dibuix amb el professor Toni Lucas, feia una pintura realista, el que es feia a les escoles. Després vaig començar a conèixer els impressionistes i vaig fer aquest estil de pintura, també pintura expressionista i després vaig girar cap a l’abstracció. Al voltant dels anys 90 vaig tenir una petita crisi i vaig veure que aquells estils no em duien enlloc ni tenia cap èxit, vaig deixar d’exposar durant uns anys i vaig començar a moure’m de l’entorn i cercar inspiració al camp. Aquí va ser quan vaig començar a pensar en el paisatge amb figueres. Varem fer una exposició a Palma, juntament amb ceràmiques en col·laboració amb Maria Ramis, i a partir d’aquí la meva pintura va canviar cap a un realisme “a la meva manera”.
D’ on va sorgir la idea del cavall pel pregó de festes de Cas Concos?
Quan me varen dir de fer el pregó com que soc pintor vaig decidir fer una cosa més artística, La idea va venir perquè vaig trobar que a Cas Concos des Cavaller lo seu era fer un bon cavall. Vaig pensar amb el cavall de Troya i en varem construir un de 4 metres on hi cabien varies persones. Va ser un show on varem xerrar un poc de la història de Cas Concos amb diapositives i també varem fer algunes animalades. La majoria de gent crec que ho va agafar bé encara que se que no tothom ho va entendre, el que es cert es que li vaig dedicar molts mesos de feina.
Què és el que més t’agrada de Felanitx i el que menys?
El que més m’agrada són els avantatges que té un poble petit, la gent es coneix, és un poble tranquil encara que de cada vegada menys.
Però a la vegada això també comporta alguns desavantatges, un poble petit no pot donar tot el que demanes, per mancances econòmiques o per falta de gent. Ens queixem de que s’organitzen pocs actes però al mateix temps als que s’organitzen no hi va públic. També crec que hi ha un bon desordre circulatori, a les hores puntes és molt problemàtic circular per Felanitx i pareix que ningú hi fa res.
En qüestions laborals molts joves han de partir a altres llocs ja que aquí tenen molt difícil trobar cert tipus de feina.
Quin és el Felanitxer que més admires?
Jo admir molt en Miquel Bauçà, l’escriptor. Per la seva trajectòria i per així com era és una persona a la que admir i el llegeixo molt. Vaig tenir la sort de conèixer-lo i crec que era un home molt interessant.
Un record de la infància?
Jo record un putada grossa que vaig fer que va ser un any no presentar-me als exàmens de setembre de l’ institut. Feia primer de batxiller i es va morir la meva padrina, vaig pensar que no passaria res si no hi anava, que ningú ho notaria i els podria fer un altre dia i el que va passar va ser que vaig haver de repetir curs. El meu pare es va enfadar molt.
Alguna afició en especial?
M’agrada molt passejar les meves cusses i escoltar música. M’ha costat molt arribar a apreciar la música clàssica però ara n’ escolt cada dia i m’agrada molt.
