Per P. Vera i G. Puigserver
Antoni Peña Picó
Nascut a Felanitx el 1970, va estudiar al col·legi Joan Capó i al institut, des de sempre va fer atletisme, la primera cursa va ser una prova escolar a la Porciúncula amb 10 anys i va quedar segon, el mateix any va córrer el campionat de Balears i el va guanyar. La primera competició important fora de Mallorca va ser el cross d’Itàlica que va esser el campionat d’Espanya i va quedar entre els 20 primers tot i córrer amb gent de més edat. La primera victòria important a nivell nacional va ser el campionat d’Espanya categoria cadet amb 14 anys.
Sempre en proves de llargues distàncies, ha estat campió d’Espanya vàries vegades.A partir del 90 va esser quan es va poder considerar professional, malvivia guanyant algunes carreres fins que a partir del 2000, es va poder dedicar 100% a l’atletisme.
Al 2004 va aconseguir anar al Jocs Olimpics d’Atenes i partir d’aquí es comença a acabar la seva carrera esportiva. Un poquet per inquietuds i per estima al seu poble se li desperta l’interès per la vida política, i des de les darreres eleccions fa feina per la política del nostre poble compaginant-ho amb una feina a Palma sobre la tecnificació de l’ esport balear.
Una anècdota o record curiós de la vida esportiva?.
Una no molt agradable: Preparant el campionat del món que es va fer a Sevilla l’any 99, vaig estar dos mesos i mig concentrat a Soria. Entrenava com un animal i sempre compartia preparació amb n’ Abel Antón. Ell es feia creus de la meva intensitat als entrenaments, quasi es pot dir que competíem i no en va guanyar mai però dia 26 d’agost, el dia de la cursa del campionat, n’ Abel Antón va quedar campió del món i jo me vaig haver de retirar. Jo no donava per fet quedar campió, però si donava per segur que ell quedaria per darrera jo.
Quin es l’ esportista mes important o impactant que has conegut personalment ?
Un dels que més m’ han impactat ha estat el marroquí Said Aouita. Va ser el primer atleta en aconseguir baixar de 13 minuts a la prova dels 5000 metres, ara ja hi ha molta gent que ho fa però abans era quasi impensable, jo era un ninet que començava a fer atletisme i el tenia com a un Déu. Actualment és l’etíop Haile Gebrselassie que, a més de tenir el record de marató, ha guanyat campionats, olimpíades, ens ha fet passar moments molt agradables i no ha deixat de ser una persona molt humil tot i l’ historial que té, no l’hi han pujat els fums al cap, té un tracte molt humà i una rialla sempre ala boca.
Un record de la infància a Felanitx?.
El que sempre tenc dins el cap son aquells capvespres i caps de setmana que passava a la finca dels meus pares i del meus padrins al puig verd. El meu padrí sempre ha tengut animals i jo me passava els caps de setmana pensant que era un heroi del western americà, sempre qualcava sobre un cavall o alguna somereta.
Que es el que mes t’ agrada de Felanitx i el que menys ?
De Felanitx m’ agrada molt el seu entorn, el natural que es manté Porto Colom, s’ Algar es idíl·lic, aquests horabaixes sobretot de juliol i agost que hi vas a passar l’ estona amb la teva gent és fantàstic, també Sant Salvador, el castell de Santueri o bé els llogarets com Son Valls o Son Negre fan que Felanitx sigui molt peculiar.
El que menys m’agrada és el caràcter que tenim a vegades els felanitxers, crec que a molts cops pensam que qualsevol cosa que hi ha a fora es millor que el que tenim aquí, si hem d’ anar de compres es millor anar fora, si hem d’ admirar a algú es millor algú de fora, es el dit que el que hi ha fora es millor que el que tenim a Felanitx.
També trob que manca un poc de participació de la gent a les activitats que s’organitzen. Es fan coses pel poble però la gent no es gaire participativa.
Quin es el felanitxer que més admires ?
Sense cap dubte en Guillem Timoner. Per la seva trajectòria esportiva, el sacrifici que va haver de fer i per la seva dedicació, me sent identificat amb ell. Al moment que li va tocar viure era molt difícil practicar esports i ell va ser capaç de guanyar 6 campionats del món, en podríem xerrar hores.
Alguna verbena que recordis especialment ?
Totes les verbenes, sobretot a partir dels 16, 17 fins els 23, 24 totes son importants. Les entens com una cosa molt important de la teva vida, sobretot record la que varen venir Heroes del Silencio. Aquella va ser molt especial per jo, no només pel grup en concret sinó per les circumstàncies d’aquells moments on era molt jovenet, potser tenia poques preocupacions, només penses en els amics o les al·lotes……aquella verbena no la oblidaré mai.
Que dius quan flastomes?.
Les coses més grosses no les diré hehe, però moltíssimes vegades dic el batuadell ja n’ estic fins els co…
